Les aus estepàries a la Comunitat Valenciana mostren senyals de recuperació
Les aus estepàries a la Comunitat Valenciana deixen nous motius per a l'optimisme. L'últim seguiment realitzat per la Generalitat confirma l'evolució positiva del xoriguer petit i la ganga, que assoleix el seu millor registre de la sèrie històrica. L'abutarda ofereix també indicis esperançadors de reproducció, encara que els experts recorden que algunes espècies continuen en una situació vulnerable.
El xoriguer petit i la ganga estan guanyant terreny en els paisatges agrícoles valencians. L'últim cens d'aus estepàries comptabilitza 178 parelles reproductores de xoriguer petit i estima en 103 exemplars la població de ganga, dos resultats que consoliden una tendència favorable. A ells se suma l'observació de pollets d'abutarda, un dels indicis de reproducció més sòlids registrats fins ara per a aquesta espècie en la regió.
Més exemplars
El xoriguer petit presenta una tendència demogràfica general positiva. De les seves 178 parelles reproductores, el 78% es troba dins de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), mentre que la resta ocupa altres espais de la Comunitat Valenciana.
Els resultats posen de manifest la importància que tenen els guarets, els cultius cerealistes i altres espais agrícoles oberts per a la supervivència d'aquestes aus.
El seguiment ha comptabilitzat a més 337 pollets en 141 nius amb informació reproductiva. Entre les mesures aplicades per afavorir aquesta petita rapinyaire es troben la instal·lació de 26 caixes niu en edificis, la millora de llocs de nidificació, la cria en captivitat i el reforç de poblacions.
També millora la situació de la ganga ibèrica. Els 103 exemplars registrats (90 a Moratillas-Almela i 13 a Meca-Mugrón-San Benito) suposen el màxim assolit des que van començar els censos i reforcen la tendència positiva observada en els últims seguiments.
L'avutarda ofereix igualment senyals encoratjadors. S'han comptabilitzat fins a 14 exemplars i, a Meca-Mugrón-San Benito, es van observar dos mascles en exhibició reproductora i posteriorment tres femelles acompanyades de pollets. La seva població segueix sent petita, per la qual cosa encara és aviat per parlar d'una recuperació consolidada.
Camp viu
Els resultats posen de manifest la importància que tenen els guarets, els cultius cerealistes i altres espais agrícoles oberts per a la supervivència d'aquestes aus. Mantenir aquest mosaic rural proporciona zones on poden alimentar-se, reproduir-se i refugiar-se.
El balanç no és positiu per a totes les espècies. La ganga xoriguer ha quedat reduïda a quatre exemplars detectats i el sisó compta també amb només quatre mascles territorials, per la qual cosa ambdós segueixen necessitant mesures de conservació específiques.
Precisament aquests contrastos permeten identificar on estan funcionant les actuacions i on s'han de reforçar. La transformació dels cultius cerealistes i la pèrdua d'espais agrícoles oberts continuen sent les principals amenaces per a moltes d'aquestes aus.
L'evolució del xoriguer petit i la ganga ibèrica demostra, no obstant això, que protegir els hàbitats, millorar els llocs de reproducció i reforçar les poblacions pot donar resultats. Dues espècies que troben ara més espai per seguir recuperant-se en els camps valencians.
